En aquesta segona meditació, Descartes posa l’exemple de la cera. Tot hi que la cera sempre és la mateixa és pot presentar de diferent maneres.
Al presentar-se de diferent maneres, Descartes diu que podem pensar que no és la mateixa.
Aquest fet pot succeir ja que els éssers humans coneixem les coses a traves de les sensacions que ens donen els sentits.
Per tant podem afirmar que allò que coneixem certament no ens ho han transmet els sentits, ja que tot allò que veiem, sentim, toquem canvia al llarg del temps.
El tros de cera és el mateix però el percebem en un estat o en un altres.
En conclusió el filòsof pot arribar a la conclusió de que sense l’existència del jo el coneixement no pot existir.
Aquest fragment el podem comparar amb la teoria de sant Agustí que també creu que existeixo, penso i soc. Per tant que jo per molt que m’equivoqui al pensar una cosa o una altre seguiré existint i pensant el que per a mi sigui el cert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario