Activitat 58: La felicitat segons Mill

En aquest text Mill exposa el seu utilitarisme, el principi de felicitat i fa una distinció dels plaers ja que, a diferència de Bentham, considera que hi ha qualitat i no pas quantitat de plaers. A més, estableix un equilibri entre satisfacció i felicitat: depenen de la persona i de les circumstàncies, arribaran a la felicitat o no.

Aquest fragment  forma part de l’obra de L’Utilitarisme de l’autor John Stuart Mill on comprovem que és el màxim representant d’aquest pensament. Mill va introduir el principi utilitarista que deia que s’havia d’aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. Si ens situem en el text, la primera part ens diu que quan dues persones es troben en les mateixes circumstàncies , cadascuna tindrà uns sentiments i emocions diferents; per tant la capacitat de gaudir varia. A continuació introdueix el concepte de felicitat i fa una distinció entre aquelles persones que dotades superiorment no arribaran a una felicitat perfecta, en canvi aquelles que no estiguin tan dotades els hi serà més fàcil arribar a la felicitat. 
Per a Mill, és millor ser una persona superiorment dotada infeliç, com ell diu: és millor ser un home satisfet que un porc insatisfet, o millor ser Sòcrates insatisfet, que un boig satisfet. Aquella persona inferiorment dotada serà feliç dintre dels seus límits i del que ell coneix a diferència de l’altra felicitat, que comporta un alt grau d’aspiració. 

Mill fa una diferenciació dels plaers diferent a la que Bentham va fer: Mill diu que els plaers són considerats segons la seva qualitat i no pas quantitat, com deia Bentham. Aquest defensava una aritmètica dels plaers i la mateixa qualitat d’ells, preferint els intel•lectuals davant dels corporals.

Activitat 57: L'espai i el temps

El fragment pertany a text adaptat de J Hartnack de Breve historia de la filososia on trobem explicats els conceptes d’espai i temps.

Kant afirma que l’espai i el temps són a priori o a posteriori. Tots els objectes existeixen independentment de la nostra experiència, però si que es a través de l’experiència que ens adonem que estan allà, que ocupen un lloc en l’espai.

Per tant podem dir que tant el temps com l’espai estan condicionats per l’experiència.

Kant separa l’espai en dos, el que es ocupat per les coses i l’espai en si. L’afirmació que l’espai existeix perquè ocupa un lloc en un espai es errònia. Per lo tant el que es cert per l’espai ho es per el temps. Però això no determina l’existència de l’espai.

Activitat 56: Categories d'Aristòtil i Kant

Aristòtil :va ser potser el primer filòsof a abordar l'estudi sistemàtic de les categories.

Substància: És la base primària, l'essència, la causa de la qual no es troba en alguna altra cosa, sinó en ella mateixa

Quantitat: Magnitud, nombre, extensió,etc.

Qualitat: És allò en virtut de la qual cosa algú té alguna cosa.

Relació: interconnexió de tots els fenòmens, conduït per la unitat material del món, les relacions entre les coses són tan objectives com les coses mateixes.

Lloc: És l'espai ocupat o que pot ser ocupat per un cos qualsevol.

Temps: La matèria, en el seu moviment, manifesta cicles.

Situació: Acció i efecte de situar o situar-se

Condició: Situació o circumstància indispensable per a l'existència d'una altra.

Acció: És el necessari perquè es produeixi un efecte en les coses.

Passió: Es refereix a les emocions o sentiments molt intensos.

Kant: planteja que les impressions de la realitat objectiva provoca en els nostres sentits la percepció d'un material caòtic i brut. Per poder ser creat ha de ser ordenat en seqüències temporals  i en esquemes espacials ,solament després d'aquest ordenament en què aquestes impressions poden ser captades en forma de sensacions, o sigui, les percepcions.

Estableix que les categories són: Causa i Efecte.

Causa: Causa és tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre.

Efecte: És el canvi provocat per la causa. I causalitat o relació causal és el procés mitjançant el qual la causa produeix efecte.

Amb Kant les categories canvien radicalment de sentit i passen a ser enteses com:

Formes pures: Sense contingut, ja que no reflecteixen cap característica de la realitat objectiva. Hi ha un divorci total entre ells i la realitat objectiva.

Formes necessàries: Per aconseguir el coneixement racional i científic. Són condicions de possibilitat d'aquest coneixement.

Formes subjectives: A priori, ja que són patrimoni previ de tot enteniment humà.

Activitat 55: Tot el coneixement comença amb l’experiència

En aquest text Kant ens parla de l’origen del  nostre coneixement, d’on prové. Comenta que el nostre coneixement ha de provenir de l‘experiència ja que és a parir d’ella d’on podem obtenir qualsevol coneixement, perquè sinó d’on provindrien?

Kant parla de les impressions que es capten a posteriori (dependents de l’experiència) però que tot i tenir la necessitat d’obtenir els conceptes amb els sentits, per captar-los necessitem un mecanisme que posi les coordenades per poder captar-lo, com diu Kant: “segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l’experiència, i amb ella comencen tots”, això significa que tot el que podem captar a través dels sentits ho captem en un cert moment i per tant estem predisposant les coordenades de temps i espai que són universals per a tothom, no podem tenir en compte cap coneixement sense tenir en compte el temps i per tant per poder conèixer necessitem de l’experiència però també del nostre enteniment, que posa el mecanisme necessari.

Kant segueix dient que encara que el coneixement provingui de fora de l’experiència, és la nostra ment la que ordena els conceptes, els analitza i els estudia i a partir d’aquí pot obtenir un coneixement clar d’alguna cosa.

Quan tu veus una taula, saps que la taula està allà i ho saps perquè ho penses perquè ho entens perquè la teca ment veu la taula com se li mostra però se li pot mostrar perquè té sentits per captar-la.

Finalment parla de si hi ha algun coneixement a priori, que pugui ser conegut sense necessitat de l’experiència i a aquets coneixements els anomena idees de raó.

Activitat 54: Resposta a la pregunta: Què és la Il·lustració?

Segons diu Kant la il·lustració és l’estat en que l’home aconsegueix sortir de la minoria d’edat, durant la qual no pot fer res per ell mateix sinó que necessita l’ajuda d’una altre, i passa a valer-se per si sola.

Si ens valem per nosaltres mateixos podrem seguir  el camí cap a la il·lustració.

Dos coses les quals fan mantenir a l’home a la condició de ser menor són la covardia i la mandra, ja que s un home posseeix aquestes dos coses no es valdrà per si mateix.

No tots es homes aconsegueixen fer aquest pas de sortir de la minoria d’edat i molts d’ells surten però d’una manera insegura.

A la il·lustració el segueix la llibertat el fet d’utilitzar la raó pròpia.

Kant dona tres exemples : S’està en un estat de minoria quan un llibre ocupa el lloc de l’enteniment, quan un guia espiritual ocupa el lloc de la consciència, quan un metge decideix en el nostre lloc sobre el nostre propi règim.

Kant afirma que queda molt perquè hi hagi una majoria d’edat col·lectiva. 

Activitat 53: La moral de Hume

Aquest fragment pertany al filòsof David Hume titulat Investigació sobre els principis de la moral.

Tracta sobre la moral de Hume. En aquest text el filòsof afirma que nomes per mitja dels sentiment podem distingir el bé del mal. A diferencia d’autor més antics que basaven la seva moral en la raó.

A més Hume fa una critica a la metafísica en si. Segon afirma Hume, no podem dir que moral es basa en alguna cosa intel·ligible, ja que la vida més aviat depèn de tot allò físic. 

En aquest fragment Hume també fa una breu diferencia entre el vici i la virtut.

La virtut és una bona acció que arribarà a donar un sentit d’aprovació, en canvi el vici és l’acció que després donarà un sentit de desaprovació. Hume diu que si obrem bé ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.

Podríem comparar la moral de Hume amb la de Mill, els dos filòsofs estan d’acord en aconseguir la major felicitat per el major nombre de persones possibles. I a més Mill va seguir una mica l’utilitarisme que va iniciar Hume. 

Activitat 52: Crítica al principi de causalitat

Aquest fragment pertany a l’extracte sobre el Tractat de la naturalesa humana del filòsof David Hume. En aquest text Hume  fa una critica al principi de la causalitat, dient que la causa i efecte té relació amb l’experiència.

En aquest fragment Hume esmenta a Adam. Diu que Adam és un home que no a passat per l’etapa de infantesa i joventut, es a dir, que s’ha fet home de cop. Per tant no a passat per les fases necessàries per obtenir experiència.

Tot hi que Adam posseeix coneixement, no se’l pot considerar home del tot, ja que no se’l pot considerar una persona madura.

A partir d’això el que ens vol expressar aquest filòsof es que no podem esperar el que ens depara el futur, per tant ens hem de centrar en la realitat del moment. Es a dir que el camí de la veritat es l’experiència.

Filòsofs com Plató o Aristòtil no estan d’acord amb Hume ja que ells creuen que el camí per arribar a la veritat es la raó.