Aquest text pertany a les Meditacions metafísiques del filòsof Descartes. En aquest text ens explica la seva teoria sobre el dubte metòdic.
Descartes qüestiona allò cert i allò que es pot dubtar i al mateix temps es qüestiona si totes les opinions admeses fins el moment són certes o no.
Existeix un déu maligne el qual ho sap tot i ens enganya. No ens deixa descobrir la veritat.
Descartes dubta de tot, hi fins i tot arriba a dubtar de l’existència d’un mateix. Perquè si arriba a la conclusió que res no existeix no pot demostrar de cap manera ni la seva pròpia existència.
Aquest pensament no es cert , ja que si a arribat a aquesta conclusió es perquè a pensat, i per tant si a pensat vol dir que existeix.
El simple fet de pensar comporta dubtar, entendre negar... I al mateix temps dubtar de tot ens ajuda a descobrir tot allò cert. “jo penso, ergo jo sóc”
El podem comparar amb Sòcrates, filòsof que es feia infinitat de preguntes a les quals donava respostes. Algunes d’aquestes quedaven resoltes, per tant quedaven com a certes i altres quedaven en la incertesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario