Sant Anselm de Canterbury afirmava que Déu és l'esser més gran del qual res no pot ser pensat, per tant Déu existeix necessàriament. Per verificar això Sant Anselm exposa un argument ontològic que demostra l'existència de Déu, aquest argument hauria de ser admès fins i tot per aquells que no son creients, ja que demostra la existència de Déu.
La primera via basada en el moviment en la qual Tomàs diu que una cosa no pot ser motor i cosa moguda al mateix temps, per tant ha d'haver un primer motor al qual anomena Déu.
La segona via basada en la causa en la qual exposa que una cosa no pot ser causa de si mateixa per aquesta raó ha d'haver una causa primera eficient i aquesta és la causa que anomena Déu.
La tercera via, en la naturalesa és troben coses que poden ser i coses que no, no tots els éssers són possibles però si ha d'existir un ésser necessari que és Déu.
La quarta via tots els éssers posseeixen qualitats bones o dolentes, però existeix un ésser que posseeix totes les qualitats bones, aquest ésser és Déu.
I per últim la cinquena via els éssers tenen coneixements però hi ha un ésser que es summament intel·ligent que dirigeix totes les coses a la seva finalitat, aquest ésser és a qui anomenem Déu.
En conclusió els dos filòsofs creien en l'existència de Déu però cadascú l'intentava demostrar d'una manera diferent, mentres que Sant Anselm utilitza l'argumentació lògica i la raó en canvi Sant Tomàs es basa en l'experiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario