Activitat 40: Teoria hilemòrfica

Aquest fragment pertany a l'obra Metafisica d'Aristòtil.

Diu que la substància és universal en els éssers i està formada per 2 principis la matèria i la forma. Aquets dos principis sempre han d'estar units i l'únic que els pot separar és la raó.

Aristòtil diu que hi ha dos subjectes, el primer la matèria , allò de que esta fet una cosa indeterminada, i la forma que és allò que fa que una cosa sigui nel que és, l'essensia.

I per últim parla sobre un tercer subjecte que és la unió entre la matèria i la forma, el que Aristòtil anomena hil·lemorfisme, per tant és el resultat de la unió dels 2 subjectes, matèria i forma.

Com Aristòtil diu al final un exemple podria ser el bronze com a matèria , la configuració la forma i el compos d'ambós seria el resultat d'això, es a dir, l'estatua.

El mite dels cavalls alats

Activitat 39: La temprança en la societat

Aquets fragment de Plató pertany al llibre IV de la República. Escrit durant la seva etapa dels diàlegs dogmàtics.

Plató diferencia tres virtuts per una banda la temprança, la saviesa i el valor. Cada una d'aquestes virtuts correspon a una part de l'ànima, la temprança a la part concupiscible, la saviesa a la part racional i el valor a la part irracible.

Plató creu que la temprança és el valor més importat respecte alas altres dos ja que aquest el podem trobar a tota la ciutat, i afecta per igual a tots els individus tant d'una clase social com d'una altre.En canvi la saviesa i el valor només ho poseeixen pocs individus, en aquest cas els filòsofs.

La temprança és per tant l'harmonia i en el cas de que algú no compleixi la seva tasca per arribar a un estat ideal, és trencara aquesta harmonia i l'estat ja no sería ideal.

Activitat 38: Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'Estat

Aquest fragment XVI pertany al llibre IV de la República de Plató. Pertany a la etapa de maduresa en que Sòcrates era el protagonista dels escrits i exposava les teories de Plató.

Parla sobre les parts de l'ànima i les relaciona amb les virtuts. La finalitat es arribar a la justícia, i només s'aconsegueix si cadascú fa allò que li pertoca. Es a dir que cada “classe social” a¡ha de fer el que se li ordena, per exemple, els guerres han de protegir la polis a travès del valor, els filòsofs són els que governen perque poseeixen saviesa i els artesans subministren els mitjans necessaris per la comunitat.Per actuar així, cadascú a de ser just i fer el que li pertoca, el que li correspon.

La política a de tenir en compte les parts racionals per així transmetre a la societat els valors i coneixements que només els governants (filòsofs) coneixen.

Activitat 37: El coneixement racional

Aquest text de Plató pertany al llibre Cràtil i tracta sobre el coneixement racional.En la etapa dels diàlegs dogmàtics Plató creia que el coneixement no existia, ja que deia que tot estava en canvi constant per tant si tot canvia el coneixement canviaria a una altra forma i ja no seria coneixement. I per tant no hi hauria ni objecte ni subjecte de coneixement.

Plató el podem comparar amb Heràclit en aquest cas ja que Heràclit deia que tot estava en un estat continu de canvi.

Activitat 36: Ciència i opinió (episteme i doxa)

Aquest text de Plató pertany a la seva obra la República, de l'etapa de maduresa (diàlegs dogmàtics)

Mostra la seva teoria sobre el coneixement explicant-la a traves de l'episteme i la doxa. Plató es pregunta qui són els filòsofs, i arriba a la conclusió que aquets són els únics que poden arribar a la veritat, per tant els únics que arriban al coneixement.
Aquells que tinguin la idea de bellesa podran coneixer, en canvi els que només diuen que una cosa es bella o no no arribara mai al coneixement.
Plató compara aquets dos tipos de persones dient si viuen dormint o desperts.

Els que viuen desperts tenen la idea de bellesa i sap contemplr si les coses o éssers tenen bellesa, per tant es pot dir que aquest individu sap, coneix. En canvi el que no té cap idea de bellesa, només dóna la seva opinió.

Activitat 35 : El Demiürg com a causa ordenadora del món

Aquest fragment de Plató pertanya a la època de bellesa. Plató afirma que tot neix per una causa, és imposible que allò que és neixi sense causa. Tot allò que existeix té una raó per lo cual existir.
Si ens fixem en allò que ha nascut la seva obra deixa de ser bella. Però com el món es bell i el Demiürg és bo, podem afirmar que la seva mirada es un model etern.
El Demiürg o l'artesà com diu Plató en el text, només agafa el model del món intel·ligible i li dona forma en el món sensible. El Demiürg ordena el cosmos per aproparse a aquest model.
El món a nascut gracies al Demiürg que a ordenat el caos.
Per tant arrivem a la conclusió que el món intel·ligible a sorgit del món sensible.
Per tant és necessar que existeixi el món de les idees , i el nostre només es la imatge, però també necessaria.

Video del mite de la cverna de Plató

Activitat 34: El mite de la caverna

Amb el mite de la caverna Plató ens exposa la seva teoria sobre els dos mons, el món sensible i el món intel·ligible.

Són dos homes que estan lligats amb cadenes. Darrere seu tenen un foc que els reflexa unes ombres.Per aquests dos homes l'única realitat que existeix són aquestes ombres que veuen pasar per davant seu.Les ombres simbolitzen el món sensible per a ells, les cadenes simbolitza la unió del cos i ànima que a estat provocada per un error. En el moment que aquestes cadenes es separin permetra fer arribar a l'ànima al món intel·ligible, que es on hauria d'estar per naturalesa. El foc i el sol, simbolitzen el bé, el món intel·ligible.

L'única manera que tenen aquets homes d'assolir el coneixement es abandonat la ignorancia, es a dir, sortir de la caverna per coneixer la relitat.

Activitat 33: La tesi de Gòrgies de Leontinos

És un fragment que va ser publicat per Sext Empíric en la seva obra Contra els matemàtics.Gòrgies defensa que no existeix res, ni els éssers ni els no-éssers.Res no existeix perque no podem justificar la seva existencia. Afirma que allò que és tampoc existeix. Diu que si allò que és es etern, a de ser infinit, si es infinit no el podem trobar a cap lloc.Per tant si es etern i infinit i no el podem trobar a cap lloc, per tant no existeix.

Segons Gòrgies tampoc coneixem la quantitat d'unitats que existeixen, per tant no podem saber si allò que existeix es un o múltiple.En conclusió Gòrgies diu que res no existeix perque si el que és no existeix i el que no és tampoc exiteix, podem afirmar que RES no existeix.

Aquest fragment es podria comparar amb Parmènides. Per una banda Parmènides estaria d'acord en que el no-ésser no existeix ja que del no res no surt res, però soposaria a a idea del que és tampoc existeix. Segons Parmènides el que és és i el que no és no és. Per tant afirma que el ésser és i existeix encara que no estigui sotmes a canvi.

Activitat 32: Una altra manera d'entendre als Sofistes

-Naturalesa (physis): És una realitat única, que es desenvolupa des de si mateixa i per si mateixa. La naturalesa té les seves pròpies lleis.

-Lleis (Nómos) :Prescripcions que fan els homes sobre la vida col·lectiva. La llei és essencial en la vida humana i busca l'equilibri i l'harmonia.

-Tècnica (Tèknhe): És l'art de fabricar quelcom real. Allò fabricat depen de l'home i la naturalesa.

-Ciutat (Polis): La ciutat es l'espai on viuen les persones, i a més es una xarxa on es relacionen les persones. No es pot viure separat de la ciutat.

-Llenguatge,raó,pensament (Lógos): La comunicació és molt important. Els Sofistes creuen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula. El lógos és una realitat peculiar.

-Educació (Paideia) : És una qüestió de llenguatge que s'introdueix a la ment dels éssers humans a través de la comunicació.

-Veritat (Alétheia): La cerca de la veritat és una tasca humana. La veritat a de ser probada i argumentada. A més a de ser demostrada.

Activitat 31: Comparació Empèdocles i Anaxàgores

Empèdocles: Té la idea d'esfera on és troben els cuatre elements (aigua,foc,terra i aire), que són l'arrel de tot. Tot existeix per la unió i la separació d'aquets cuatre elements. Lamor i l'odi són els motors del món, l'amor uneix i l'odi separa.

Anaxàgores: Els éssers estan formats per una llavor que anomena homeomeries. Un ésser és el que és per les homeomeries que li predominen. Aquestes llavors són eternes, poden dividir-se infinitament, no tenen moviment i són immutables. Com que no tenen moviment, necessiten un element que les faci moure, aquest element és el nous.

Activitat 30: Comentari de Parmènides

Text 7 de Parmènides

Aquest text de Parmènides parla sobre a seva teoria de l'ésser. Parmènides descriu a l'ésser com únic, etern i immutable.

A diferencia de Heràclit, que diu que tot canvia, Parmènides creu que de la mateixa manera que el no-ésser no és ni mai serà, perque del no res no pot sortir res.No podem pensar que hi ha un no-ésser ja que només tenim la idea de ésser, i el no-ésser no pot ser pensat perque del no res no pot sorgir la idea d'alguna cosa.

Parmènides per tant defensa la teoria que no pot existir res si no pot ser pensat. A més per aquest filòsof l'ésser no te moviment, és immobil, i com que no te moviment Parmènides diu que té una forma d'esfera,

igual que el món.