Activitat 24: Comparació entre Aristòtil i Epicur

Aristòtil

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No només va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que a més va fer contribucions significatives en la majoria d'ells. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangeres, la literatura i la poesia.
Les seves obres, constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs.
S'ha suggerit que Aristòtil va ser probablement l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.
Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber.

El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història de la filosofia. Cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a Europa.

Epicur

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Una altra de les aportacions de l'ètica grega és l'hedonisme d'Epicur.
Aquesta teoria defensa que el fi últim de l'ésser humà és aconseguir la felicitat entesa com plaer. (plaure és hedoné en grec, d'aquí el terme hedonisme per referir-se a aquesta ètica).

Per a Epicur, el comportament de l'ésser humà s'explica en la recerca del plaer i l'evitació del dolor. No obstant això, Epicur no es refereix només a plaers i dolors corporals, sinó també espirituals.

El màxim de plaer per a Epicur es troba en:-La tranquil·litat d'esperit, una vegada satisfetes totes les necessitats.

-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseguir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.