La teoria d'Aristòtil defensa que l'ésser humà es un ésser polític, es dir, sociable per naturalesa, que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta.
També considera que només l'ésser humà pot viure en societat, ja que només ell està dotat de raó per conèixer el bé i el mal, la justícia i la injustícia, i és l'únic que disposa d'un llenguatge per expressar-los.
La teoria del contractualisme diu que l'ésser humà no és sociable per naturalesa. La naturalesa és una construcció artificial. Aquesta teoria la defensen:
-Hobbes: Té una consideració pessimista dels éssers humans, i parteix de que vivim en una societat en la qual ens movem per un egoisme propi.
-Rousseau: defensa que l’home natural i solitari , en principi no necessita viure en societat,però es mou per un impuls benèvol cap als altres.
Jo personalment crec que la teoria més coherent és la que defensa Rousseau, ja que es veritat que tots els éssers vius podem viure sense la societat, es a dir, podem prescindir d'ella. Però el que es cert és que ens relacionem amb els altres o bé per interes o bé per millorar la convivéncia.
Per això considero que l'home és bo per naturalesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario