miércoles, 19 de enero de 2011

Activitat 19: Definicions tema 6

-Animal cultural: ésser humà o animal peculiar amb una naturalesa biológica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la técnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciencia i la religió.
-Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria cada ésser humà és l' únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
-Individualisme altruista: es el contrari a altruista. Es doncs necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la
individualitat, perquè tampoc respon al que som.
-Sociabilitat natural: És la teoria dita per Aristòtil que defensa que l’ésser humà és sociable per naturalesa.
-Contractualisme: Teoria que defensa que l’ésser humà no és social per naturalesa, sinó com a fruit d’un pacte per evitar la lluita dels uns contra els altres.
-Estat de natura: Estat inicial en que es troba l’ésser humà.

-Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.
-Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements,... que un determinat grup accepta com a propis.
-Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.
-Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.

-Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades..., i rebutgen el materialisme social.
-Civilització (Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.
-Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
-Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.
-Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre.

-Multiculturalisme: existències de diferents cultures en un mateix escriptori.
-Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat basant-se en el reconeixement de la naturalesa pluralista de la nostra societat, en la comprensió de la complexitat de les relacions interculturals, en el diàleg entre les cultures i en la col·laboració en la recerca de respostes als problemes mundials.

-Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.
-Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.
-Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals (el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i l’actitud dialogant).

martes, 18 de enero de 2011

Activitat 18: Samuel P. Huntington

Aquests dos textos pertanyen a Samuel P, Huntington, de la seva obra xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial.

En el primer text l'autor defensa que la era en la qual dominaven les cultures occidentals, s'acaba. I que es crearà una societat on les petites civilitzacions es posaran d'acord i arribaran a una consolidació. Posaran en comú pensaments, costums, tradicions...


En el segon text Huntington sobre la característica que tenen en comú totes les societats i cultures. Concretament parla sobre l'universalitat, ja que tots els éssers vius vivim en una mateix planeta.

lunes, 17 de enero de 2011

Activitat 17: L'aporofòbia

Aquest fragment pertany a un article d'Adela Cortina publicat a l'ABCcultural.
Adela defensa que els problemes com el racisme, la xenofòbia..., es troben a l'aporofòbia.
L'aporofòbia es l'odi als pobres.


Actualment tothom respecte més a un estranger que no pas a un pobles, ja que l'estranger pot ser ric i aportar alguna cosa, en canvi el pobre no aporta res. L'autora posa l'exemple de que i ve un estranger ric se li obren les portes, en canvi a un estranger pobre el rebutgem.
Jo crec que aquest tema reflexa molt bé el que pasa en realitat a la nostra societat.
Des del meu punt de vista jo crec que avui en dia la gent només mira una cosa, que son els diners. Tot el que no tingui a veure amb això ja ningú o vol. En canvi no ens fixem en les persones que ho passen malament perque no tenen recursos suficient per seguir endavant.


Activitat 16: el nacionalisme


El nacionalisme es refereix a una ideologia, un sentiment, una forma de cultura, o un moviment social que es centra en la nació. És un tipus de col·lectivisme emfatitzant en la colectivitat d'una nació específica.
Durant al llarg de la historia la gent a anat interpretant el nacionalisme de diferents maneres.
El nacionalisme es pot representar de diverses maneres: les banderes, himnes, equips.... tot allò que pertany a una nació.
El nacionalisme no es pas una cosa dolenta, el que passa es que cadascú a de respectar a la seva nació, per tant estimar el lloc d'on venim, on vivim... Ja que es una cosa que no podras canviar mai a la vida, per això es molt millor respectar-la des del començament.
El primer que me de fer per poder respectar a la nació es deixar enderrere les males ideologies (diferencies entre cultures), per tant no ser persones racistes, xovinistes...
I sobretot sempre respectar a tothom sigui quina sigui la seva nació.

Activitat 15: Exercici 3 pàgina 133

Analitza el contungut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. (Relativisme cultural/ separació entre cultures)

-Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida. (Etnocentrisme)

-És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu. ( Relativisme cultural/ es toleren, però sense interès a mantenir contacte).

-Com han de tenir feina els immigrants si no tenim nosaltres! (Etnocentrisme /Racisme)

-És impossible entendre's amb els paios! (Etnocentrime)

-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres? (Relativisme cultural)

Activitat 14: Exercici 2 pàgina 133.

Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població, i que t'han demanat que classifiquis els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues:

-Grup d'immigrants que viuen en un centre d'acollida. Cap de les dues
-Grup de skin heads. Contracultura
-Comunitat jueva del Segrià. Subcultura
-Grup d'acció ecologista. Contracultura
-Poblat gitano als afores d'una ciutat. Subcultura
-Casa regional d'Aragó a Tarragona. Cap de les dues
-Grups de Boixos Nois, de Yomus, d'Ultrasur... Contracultura
-Associació filatèica de Taradell. Cap de les dues

sábado, 15 de enero de 2011

Activitat 13: La cultura com a manera de viure.


Aquest fragment pertany a l'adaptació d'Ashley Montagu de l'obra Homo sapiens: dos millones de años sobre laTierra.

Aquest text dona a coneixer la opinió del que Montagu creu que es la cultura. Segons ens explica per ell la cultura és una manera de viure d'un poble, com el mitjà que un grup d'éssers humans que ocupen un territori comú ha creat amb les seves idees, institucions, estris, idioma, eines i sentiments.
Si no hi hagues cultura no podríem parlar del éssers humans, ja que es eixamplament de la vida.
Per tan tots em de respectar la cultura, sense ella no podriem anar evolucionant dia a dia. No podríem aprendre, ella ens aporta coses molr essencial.

miércoles, 12 de enero de 2011

Activitat 12: Teoria d'Aristòtil, Hobbes i Rousseau.

-Quina teoria consideres més coherent?

La teoria d'Aristòtil defensa que l'ésser humà es un ésser polític, es dir, sociable per naturalesa, que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta.
També considera que només l'ésser humà pot viure en societat, ja que només ell està dotat de raó per conèixer el bé i el mal, la justícia i la injustícia, i és l'únic que disposa d'un llenguatge per expressar-los.

La teoria del contractualisme diu que l'ésser humà no és sociable per naturalesa. La naturalesa és una construcció artificial. Aquesta teoria la defensen:
-Hobbes: Té una consideració pessimista dels éssers humans, i parteix de que vivim en una societat en la qual ens movem per un egoisme propi.
-Rousseau: defensa que l’home natural i solitari , en principi no necessita viure en societat,però es mou per un impuls benèvol cap als altres.

Jo personalment crec que la teoria més coherent és la que defensa Rousseau, ja que es veritat que tots els éssers vius podem viure sense la societat, es a dir, podem prescindir d'ella. Però el que es cert és que ens relacionem amb els altres o bé per interes o bé per millorar la convivéncia.
Per això considero que l'home és bo per naturalesa.