Activitat 40: Teoria hilemòrfica

Aquest fragment pertany a l'obra Metafisica d'Aristòtil.

Diu que la substància és universal en els éssers i està formada per 2 principis la matèria i la forma. Aquets dos principis sempre han d'estar units i l'únic que els pot separar és la raó.

Aristòtil diu que hi ha dos subjectes, el primer la matèria , allò de que esta fet una cosa indeterminada, i la forma que és allò que fa que una cosa sigui nel que és, l'essensia.

I per últim parla sobre un tercer subjecte que és la unió entre la matèria i la forma, el que Aristòtil anomena hil·lemorfisme, per tant és el resultat de la unió dels 2 subjectes, matèria i forma.

Com Aristòtil diu al final un exemple podria ser el bronze com a matèria , la configuració la forma i el compos d'ambós seria el resultat d'això, es a dir, l'estatua.

El mite dels cavalls alats

Activitat 39: La temprança en la societat

Aquets fragment de Plató pertany al llibre IV de la República. Escrit durant la seva etapa dels diàlegs dogmàtics.

Plató diferencia tres virtuts per una banda la temprança, la saviesa i el valor. Cada una d'aquestes virtuts correspon a una part de l'ànima, la temprança a la part concupiscible, la saviesa a la part racional i el valor a la part irracible.

Plató creu que la temprança és el valor més importat respecte alas altres dos ja que aquest el podem trobar a tota la ciutat, i afecta per igual a tots els individus tant d'una clase social com d'una altre.En canvi la saviesa i el valor només ho poseeixen pocs individus, en aquest cas els filòsofs.

La temprança és per tant l'harmonia i en el cas de que algú no compleixi la seva tasca per arribar a un estat ideal, és trencara aquesta harmonia i l'estat ja no sería ideal.

Activitat 38: Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'Estat

Aquest fragment XVI pertany al llibre IV de la República de Plató. Pertany a la etapa de maduresa en que Sòcrates era el protagonista dels escrits i exposava les teories de Plató.

Parla sobre les parts de l'ànima i les relaciona amb les virtuts. La finalitat es arribar a la justícia, i només s'aconsegueix si cadascú fa allò que li pertoca. Es a dir que cada “classe social” a¡ha de fer el que se li ordena, per exemple, els guerres han de protegir la polis a travès del valor, els filòsofs són els que governen perque poseeixen saviesa i els artesans subministren els mitjans necessaris per la comunitat.Per actuar així, cadascú a de ser just i fer el que li pertoca, el que li correspon.

La política a de tenir en compte les parts racionals per així transmetre a la societat els valors i coneixements que només els governants (filòsofs) coneixen.

Activitat 37: El coneixement racional

Aquest text de Plató pertany al llibre Cràtil i tracta sobre el coneixement racional.En la etapa dels diàlegs dogmàtics Plató creia que el coneixement no existia, ja que deia que tot estava en canvi constant per tant si tot canvia el coneixement canviaria a una altra forma i ja no seria coneixement. I per tant no hi hauria ni objecte ni subjecte de coneixement.

Plató el podem comparar amb Heràclit en aquest cas ja que Heràclit deia que tot estava en un estat continu de canvi.

Activitat 36: Ciència i opinió (episteme i doxa)

Aquest text de Plató pertany a la seva obra la República, de l'etapa de maduresa (diàlegs dogmàtics)

Mostra la seva teoria sobre el coneixement explicant-la a traves de l'episteme i la doxa. Plató es pregunta qui són els filòsofs, i arriba a la conclusió que aquets són els únics que poden arribar a la veritat, per tant els únics que arriban al coneixement.
Aquells que tinguin la idea de bellesa podran coneixer, en canvi els que només diuen que una cosa es bella o no no arribara mai al coneixement.
Plató compara aquets dos tipos de persones dient si viuen dormint o desperts.

Els que viuen desperts tenen la idea de bellesa i sap contemplr si les coses o éssers tenen bellesa, per tant es pot dir que aquest individu sap, coneix. En canvi el que no té cap idea de bellesa, només dóna la seva opinió.

Activitat 35 : El Demiürg com a causa ordenadora del món

Aquest fragment de Plató pertanya a la època de bellesa. Plató afirma que tot neix per una causa, és imposible que allò que és neixi sense causa. Tot allò que existeix té una raó per lo cual existir.
Si ens fixem en allò que ha nascut la seva obra deixa de ser bella. Però com el món es bell i el Demiürg és bo, podem afirmar que la seva mirada es un model etern.
El Demiürg o l'artesà com diu Plató en el text, només agafa el model del món intel·ligible i li dona forma en el món sensible. El Demiürg ordena el cosmos per aproparse a aquest model.
El món a nascut gracies al Demiürg que a ordenat el caos.
Per tant arrivem a la conclusió que el món intel·ligible a sorgit del món sensible.
Per tant és necessar que existeixi el món de les idees , i el nostre només es la imatge, però també necessaria.

Video del mite de la cverna de Plató

Activitat 34: El mite de la caverna

Amb el mite de la caverna Plató ens exposa la seva teoria sobre els dos mons, el món sensible i el món intel·ligible.

Són dos homes que estan lligats amb cadenes. Darrere seu tenen un foc que els reflexa unes ombres.Per aquests dos homes l'única realitat que existeix són aquestes ombres que veuen pasar per davant seu.Les ombres simbolitzen el món sensible per a ells, les cadenes simbolitza la unió del cos i ànima que a estat provocada per un error. En el moment que aquestes cadenes es separin permetra fer arribar a l'ànima al món intel·ligible, que es on hauria d'estar per naturalesa. El foc i el sol, simbolitzen el bé, el món intel·ligible.

L'única manera que tenen aquets homes d'assolir el coneixement es abandonat la ignorancia, es a dir, sortir de la caverna per coneixer la relitat.

Activitat 33: La tesi de Gòrgies de Leontinos

És un fragment que va ser publicat per Sext Empíric en la seva obra Contra els matemàtics.Gòrgies defensa que no existeix res, ni els éssers ni els no-éssers.Res no existeix perque no podem justificar la seva existencia. Afirma que allò que és tampoc existeix. Diu que si allò que és es etern, a de ser infinit, si es infinit no el podem trobar a cap lloc.Per tant si es etern i infinit i no el podem trobar a cap lloc, per tant no existeix.

Segons Gòrgies tampoc coneixem la quantitat d'unitats que existeixen, per tant no podem saber si allò que existeix es un o múltiple.En conclusió Gòrgies diu que res no existeix perque si el que és no existeix i el que no és tampoc exiteix, podem afirmar que RES no existeix.

Aquest fragment es podria comparar amb Parmènides. Per una banda Parmènides estaria d'acord en que el no-ésser no existeix ja que del no res no surt res, però soposaria a a idea del que és tampoc existeix. Segons Parmènides el que és és i el que no és no és. Per tant afirma que el ésser és i existeix encara que no estigui sotmes a canvi.

Activitat 32: Una altra manera d'entendre als Sofistes

-Naturalesa (physis): És una realitat única, que es desenvolupa des de si mateixa i per si mateixa. La naturalesa té les seves pròpies lleis.

-Lleis (Nómos) :Prescripcions que fan els homes sobre la vida col·lectiva. La llei és essencial en la vida humana i busca l'equilibri i l'harmonia.

-Tècnica (Tèknhe): És l'art de fabricar quelcom real. Allò fabricat depen de l'home i la naturalesa.

-Ciutat (Polis): La ciutat es l'espai on viuen les persones, i a més es una xarxa on es relacionen les persones. No es pot viure separat de la ciutat.

-Llenguatge,raó,pensament (Lógos): La comunicació és molt important. Els Sofistes creuen que la vida humana es desenvolupa en funció de la paraula. El lógos és una realitat peculiar.

-Educació (Paideia) : És una qüestió de llenguatge que s'introdueix a la ment dels éssers humans a través de la comunicació.

-Veritat (Alétheia): La cerca de la veritat és una tasca humana. La veritat a de ser probada i argumentada. A més a de ser demostrada.

Activitat 31: Comparació Empèdocles i Anaxàgores

Empèdocles: Té la idea d'esfera on és troben els cuatre elements (aigua,foc,terra i aire), que són l'arrel de tot. Tot existeix per la unió i la separació d'aquets cuatre elements. Lamor i l'odi són els motors del món, l'amor uneix i l'odi separa.

Anaxàgores: Els éssers estan formats per una llavor que anomena homeomeries. Un ésser és el que és per les homeomeries que li predominen. Aquestes llavors són eternes, poden dividir-se infinitament, no tenen moviment i són immutables. Com que no tenen moviment, necessiten un element que les faci moure, aquest element és el nous.

Activitat 30: Comentari de Parmènides

Text 7 de Parmènides

Aquest text de Parmènides parla sobre a seva teoria de l'ésser. Parmènides descriu a l'ésser com únic, etern i immutable.

A diferencia de Heràclit, que diu que tot canvia, Parmènides creu que de la mateixa manera que el no-ésser no és ni mai serà, perque del no res no pot sortir res.No podem pensar que hi ha un no-ésser ja que només tenim la idea de ésser, i el no-ésser no pot ser pensat perque del no res no pot sorgir la idea d'alguna cosa.

Parmènides per tant defensa la teoria que no pot existir res si no pot ser pensat. A més per aquest filòsof l'ésser no te moviment, és immobil, i com que no te moviment Parmènides diu que té una forma d'esfera,

igual que el món.

Activitat 29: Textos d'Heràclit

Aquest fragments d'Heràclit d'Efes ens expliquen la seva teoria sobre el logos (raó).Heràclit diu que totes les coses estan sotmeses a canvi, un canvi constant, permanent.

Heràclit també ens afirma que tot és la mateixa cosa, ja que tot neix i es destrueix. La naturales es troba en estat de canvi permanant i és un lloc on els contraris es van contraposant, però a la mateixa vegada els contraris és necessiten (un exemple dia/nit).Per aquest filosof el arkhé es el foc. Per ell el foc simbolitza la lluita d'aquets contraris, una oposició conflictiva..Els ésser humans poseim raó universal i ens a de servir com a model de conducte. Com deia Heràclit “Cal pensar amb seny i actuar d'acord a la natura”

Activitat 28: El fragment d'Anaximandre

Text

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps"

Comentari

Aquest fragment d'Anaximandre de Milet tracta sobre el ápeiron, es a dir, allò que no té límit.

Per aquest filosof el ápeiron es el principi (l’arkhé) de totes les coses i l'utilitza per explicar d'on provenen els éssers i la seva destrucció. Tales de Milet va ser el seu mestre, ell també buscava l'origen de les coses , però a diferencia de Anaximandre, Tales creia que el arkhé de les coses era l'aigua.

Comença un nou curs!

Ja estem a 2n de Batxilletat i toca aprendre la història de la filosofia.

Activitat 27: Dilemes morals de la pàgina 206

DILEMA 1:

-És correcte mentir per protegir a algú ? En el cas que sigui per protegir a algú sí, però en aquet cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? Depèn de la situació si que protegeixes primer al teu fill, però en aquest cas es millor que el fill no cometi la injustícia.

-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ? No, ja que en aquesta situació estaries fent trampes per obtindre l'èxit, es a dir, per aprobar.

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Sí, ja que ella com a mare l'únic que vol es que el seu fill sigui feliç ella.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa ? Sí, nosaltres podem fer diverses acción que a nosaltres ens semblin correctes, però això no vol dir que aquesta acció sigui la correcta.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? En Lluís acabarà sent una persona concentida i que quan sigui l'hora de que ell sol s'hagi d'enfrontar a una situacó no sabra ja que tota la vida la seva mare li a donat tot mastegat.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? En Lluís no se sabra defensar ell sol a les diferents situacions que se li presentaran durant la vida.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Si que es comparable ja que ens els dos casos esta fent trampes igual. Jo crec que cap de les dos coses esta bé perquè ens els dos casos has fet trampes però posats a escullir crec que es millor aprovar amb trampes.

DILEMA 2:

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? No hauria de canviar de feina ja que si ell deixa aquella feina, una altre persona la ocupara i per tant igualment es seguirien talant arbres.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ? Sí, el que hauríem de fer ara es procurar que les seguents generacions es trobesin el món tal i com ens l'hem trobat nosaltres o inclús una mica millor.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ? No ja que cadascú té els seus propis recursos per sobreviure.

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Apliacnt un equilibri.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? Jo crec que es de tots ja que tothom aprofitem els recursos per sobreviure.

-Què hi diria un utilitarista ? Que en l’Alfons hauria de deixar la feina, ja que des de la seva postura s’ha d’intentar proporcionar la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Activitat 26: Comentari de text pàgina 183 i biogràfia de Sèneca

Biogràfia

Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (4 aC - 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina. Nascut a Còrdova, Sèneca fou el segon fill d'Hèlvia i Marc (Luci) Anneu Sèneca, un ric retòric conegut com a Sèneca el vell. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, fou procònsol a l'Acaia (on segons antics documents cristians es va trobar amb l'apòstol Pau cap al 52). Sèneca fou l'oncle del poeta Lucà, a través del seu germà petit, Marc Anneu Mela. La tradició diu que va ser un nen malaltís, i que estudià a Roma. Aprengué retòrica, i fou iniciat en la filosofia estoica per Àtal i Sotió. Degut a la seva malaltia s'estigué a Egipte des del 25 al 31 per ser curat. En tornar, s'establí amb èxit com advocat. Cap a l'any 37 per poc morí, degut a problemes amb l'emperador Calígula, que només li perdonà la vida perquè pensava que la seva mala salut acabaria amb ell. L'any 41, Valèria Messal·lina, esposa de Claudi

, convencé el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en la l'estudi de la natura i la filosofia, i escrigué les Consolacions. L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma per educar el seu fill, Luci Domici Aenobarb, que esdevindria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi el 54, l'emperadriu assegurà el tron pel seu fill Neró, en comptes del seu fillastre Britànic. Els seus primers cinc anys, el quinquennium Neronis, Neró governà sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte pretorià, Sext Afrani Burre. Però aquests aviat perderen la influència, i el seu regnat esdevingué tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es retirà, per poder dedicar-se a estudiar i escriure. El 65 fou acusat d'implicar-se en un complot per matar l'emperador, la Conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li ordenà de suïcidar-se. Tàcit ens narra la seva mort. A la seva dona, Pompeia Paulina, que intentà també matar-se, li fou ordenat per Neró de viure.

Comentari

Aquest text pertany a una adaptació de Luci Anneu Sèneca de la seva obra “De la vida bienaventurada”. Tracta sobre la manera que l'home a d'afrontar la vida, sense deixar-se influencia per els altres.

Des del moment en que neixem ja posseim uns dons que ningú ni res ens els pot modificar.

Segons Sèneca el que a hem de fer els humans es no deixar-nos portar per les influencies del que ens envolta. Sempre em de saber pendre les nostres decisions per anar construint el camií de la vida.

Per això Sèneca creu que cada esser humà a d'anar creant el seu propi destí.

Activitat 25: La llibertat interior, font de felicitat

Aquest text pertany a un extracte del llibre “Manual” o “Enquiridió” del filòsof grec Epictet.

L'autor parla sobre les dos tipues de coses que ens podem trobar durant la nostra vida. Unes son les que dominem i podem prendre decisions sobre elles i les altres són les que ens són impossibles de dominar, es a dir que no estan sota la nostra voluntat.

Epictet diu que no ens hem de deixar portar per aquestes coses que no estan sota la nostra voluntat, aquestes coses ens acabaran enganyant i l'únic que ens portaran seran sentiments negatius que tan ens afectaran a nosaltres com als que ens envolten.

I per últim Epictet diu que es bo que ens deixem portar per les coses que estiguin dins a nostra voluntat, perque d'aquesta manera ens sentirem en pau i be amb nosaltres mateixos. Perque farem el que a cadascú li agrada i per tant ens senterem feliços.

Biografía

Epictet fou un filòsof grec. Va néixer l'any 55 a Hieràpolis de Frígia. Va arribar, encara nen, a Roma com esclau.

Fou exiliat per l'emperador Dominicà amb la resta de filòsofs que residien a Roma. Va establir-se a Nicòpolis, al nord-est de Grècia, on va fundar la seva escola. En ella es van formar nombrosos patricis romans, com Flavi Arrià, respectat historiador sota Adrià, que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i segons orígens, va tenir en vida més respecte del que

havia gaudit Plató.

Epictet es va dedicar plenament a l'ensenyament i de la mateixa manera que Sòcrates, no va escriure res. El seu pensament estava basat en les obres dels antics estoics. Sabem que es va aplicar a les tres branques de la filosofia en la tradició de l'Stoa: lògica, física i ètica. Els textos que es conserven són gairebé tots d'ètica.

Activitat 24: Comparació entre Aristòtil i Epicur

Aristòtil

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No només va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que a més va fer contribucions significatives en la majoria d'ells. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangeres, la literatura i la poesia.
Les seves obres, constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs.
S'ha suggerit que Aristòtil va ser probablement l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.
Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber.

El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història de la filosofia. Cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a Europa.

Epicur

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Una altra de les aportacions de l'ètica grega és l'hedonisme d'Epicur.
Aquesta teoria defensa que el fi últim de l'ésser humà és aconseguir la felicitat entesa com plaer. (plaure és hedoné en grec, d'aquí el terme hedonisme per referir-se a aquesta ètica).

Per a Epicur, el comportament de l'ésser humà s'explica en la recerca del plaer i l'evitació del dolor. No obstant això, Epicur no es refereix només a plaers i dolors corporals, sinó també espirituals.

El màxim de plaer per a Epicur es troba en:-La tranquil·litat d'esperit, una vegada satisfetes totes les necessitats.

-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseguir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.

Activitat 23: Definicions tema 9

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

-Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé

-Amoral: No tenir sentit moral, és a dir, no saber distingir entre el bé i el mal.

-Consciència moral: És aquella capacitat humana que unes formes de vida o principis són més humanitza dors que uns altres.

-Responsabilitat:

És aquella capacitat de l’ésser humà per tenir el coneixement moral per ser amo dels nostres actes.

-Llibertat externa: manca de coacció externa.

-Lliure albir: capacitat de triar entre diferents accions.

-Condicionament: És basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

-Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

-Estoïcisme: És la filosofia que defensa que el futur està escrit, i que tot el que passa ha de passar i per tant hem de ser impertorbables.

-Principi de causalitat: Origen del determinisme físic. Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

-Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.

-Indeterminisme: Posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.

-Racionalitat econòmica: tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.

-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix sense deixar-se influenciar pels altres.

-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.

-Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals, i per tant son autònoms.

-Lògica de l’atenció: Llenguatge femení. La maduresa és desenvolupar un sentit de compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Activitat 22: Cançó sobre la llibertat

He escollit aquesta conçó de Belinda titulada Be Free, ja que es una cançó que tracta el tema de la llibertat.
La cançó tracta sobre una noia que està tancada en una "manicomi" i ella l'únic que vol es ser lliure. Tot i que al final de la cançó tot es una imaginació seva, la noia creu que hi ha persones que no són lliure, tot i que tots tenim aquest dret.

Activitat 21: Definicions tema 8

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
-Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.
-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.
-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.
-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.
-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.
-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.
-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.
-Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.
-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.
-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.
-Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.
-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.
-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

Teories sobre el cervell i la ment

Filosofia

View more presentations from martamoure1994.

Activitat 20: Amb quina teoria del cervell i la ment t'identifiques més?

Personalment amb la teoria que em sento més idintificada es la que defensa Aristòtil, la teoria del hilemorfisme.

Jo també penso que l'ànima i el cos sempre estan units i per tant són inseparables. Els dos components formen part de la mateixa substància, la de l'ésser humà.
Per tan si per a mi aquesta es la teoria més coheret com es lògic jo no crec que l'ànima sigui immortal.

Activitat 19: Definicions tema 6

-Animal cultural: ésser humà o animal peculiar amb una naturalesa biológica que s’obre a l’ordre cultural: al llenguatge, la técnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciencia i la religió.
-Individualisme possessiu: Segons aquesta teoria cada ésser humà és l' únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
-Individualisme altruista: es el contrari a altruista. Es doncs necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
-Sociabilitat natural: És la teoria dita per Aristòtil que defensa que l’ésser humà és sociable per naturalesa.
-Contractualisme: Teoria que defensa que l’ésser humà no és social per naturalesa, sinó com a fruit d’un pacte per evitar la lluita dels uns contra els altres.
-Estat de natura: Estat inicial en que es troba l’ésser humà.
-Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.
-Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements,... que un determinat grup accepta com a propis.
-Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.
-Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.
-Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades..., i rebutgen el materialisme social.
-Civilització (Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.
-Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
-Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.
-Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre.
-Multiculturalisme: existències de diferents cultures en un mateix escriptori.
-Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d' igualtat basant-se en el reconeixement de la naturalesa pluralista de la nostra societat, en la comprensió de la complexitat de les relacions interculturals, en el diàleg entre les cultures i en la col·laboració en la recerca de respostes als problemes mundials.
-Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.
-Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.
-Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals (el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i l’actitud dialogant).

Activitat 18: Samuel P. Huntington

Aquests dos textos pertanyen a Samuel P, Huntington, de la seva obra xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial.

En el primer text l'autor defensa que la era en la qual dominaven les cultures occidentals, s'acaba. I que es crearà una societat on les petites civilitzacions es posaran d'acord i arribaran a una consolidació. Posaran en comú pensaments, costums, tradicions...

En el segon text Huntington sobre la característica que tenen en comú totes les societats i cultures. Concretament parla sobre l'universalitat, ja que tots els éssers vius vivim en una mateix planeta.

Activitat 17: L'aporofòbia

Aquest fragment pertany a un article d'Adela Cortina publicat a l'ABCcultural.
Adela defensa que els problemes com el racisme, la xenofòbia..., es troben a l'aporofòbia.
L'aporofòbia es l'odi als pobres.

Actualment tothom respecte més a un estranger que no pas a un pobles, ja que l'estranger pot ser ric i aportar alguna cosa, en canvi el pobre no aporta res. L'autora posa l'exemple de que i ve un estranger ric se li obren les portes, en canvi a un estranger pobre el rebutgem.
Jo crec que aquest tema reflexa molt bé el que pasa en realitat a la nostra societat.
Des del meu punt de vista jo crec que avui en dia la gent només mira una cosa, que son els diners. Tot el que no tingui a veure amb això ja ningú o vol. En canvi no ens fixem en les persones que ho passen malament perque no tenen recursos suficient per seguir endavant.

Activitat 16: el nacionalisme

El nacionalisme es refereix a una ideologia, un sentiment, una forma de cultura, o un moviment social que es centra en la nació. És un tipus de col·lectivisme emfatitzant en la colectivitat d'una nació específica.
Durant al llarg de la historia la gent a anat interpretant el nacionalisme de diferents maneres.
El nacionalisme es pot representar de diverses maneres: les banderes, himnes, equips.... tot allò que pertany a una nació.
El nacionalisme no es pas una cosa dolenta, el que passa es que cadascú a de respectar a la seva nació, per tant estimar el lloc d'on venim, on vivim... Ja que es una cosa que no podras canviar mai a la vida, per això es molt millor respectar-la des del començament.
El primer que me de fer per poder respectar a la nació es deixar enderrere les males ideologies (diferencies entre cultures), per tant no ser persones racistes, xovinistes...
I sobretot sempre respectar a tothom sigui quina sigui la seva nació.

Activitat 15: Exercici 3 pàgina 133

Analitza el contungut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva. (Relativisme cultural/ separació entre cultures)

-Els immigrants que viuen al nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida. (Etnocentrisme)

-És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu. ( Relativisme cultural/ es toleren, però sense interès a mantenir contacte).

-Com han de tenir feina els immigrants si no tenim nosaltres! (Etnocentrisme /Racisme)

-És impossible entendre's amb els paios! (Etnocentrime)

-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres? (Relativisme cultural)

Activitat 14: Exercici 2 pàgina 133.

Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població, i que t'han demanat que classifiquis els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura, una contracultura o cap de les dues:

-Grup d'immigrants que viuen en un centre d'acollida. Cap de les dues
-Grup de skin heads. Contracultura
-Comunitat jueva del Segrià. Subcultura
-Grup d'acció ecologista. Contracultura
-Poblat gitano als afores d'una ciutat. Subcultura
-Casa regional d'Aragó a Tarragona. Cap de les dues
-Grups de Boixos Nois, de Yomus, d'Ultrasur... Contracultura
-Associació filatèica de Taradell. Cap de les dues

Activitat 13: La cultura com a manera de viure.

Aquest fragment pertany a l'adaptació d'Ashley Montagu de l'obra Homo sapiens: dos millones de años sobre laTierra.
Aquest text dona a coneixer la opinió del que Montagu creu que es la cultura. Segons ens explica per ell la cultura és una manera de viure d'un poble, com el mitjà que un grup d'éssers humans que ocupen un territori comú ha creat amb les seves idees, institucions, estris, idioma, eines i sentiments.
Si no hi hagues cultura no podríem parlar del éssers humans, ja que es eixamplament de la vida.
Per tan tots em de respectar la cultura, sense ella no podriem anar evolucionant dia a dia. No podríem aprendre, ella ens aporta coses molr essencial.

Activitat 12: Teoria d'Aristòtil, Hobbes i Rousseau.

-Quina teoria consideres més coherent?

La teoria d'Aristòtil defensa que l'ésser humà es un ésser polític, es dir, sociable per naturalesa, que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta.
També considera que només l'ésser humà pot viure en societat, ja que només ell està dotat de raó per conèixer el bé i el mal, la justícia i la injustícia, i és l'únic que disposa d'un llenguatge per expressar-los.

La teoria del contractualisme diu que l'ésser humà no és sociable per naturalesa. La naturalesa és una construcció artificial. Aquesta teoria la defensen:
-Hobbes: Té una consideració pessimista dels éssers humans, i parteix de que vivim en una societat en la qual ens movem per un egoisme propi.
-Rousseau: defensa que l’home natural i solitari , en principi no necessita viure en societat,però es mou per un impuls benèvol cap als altres.

Jo personalment crec que la teoria més coherent és la que defensa Rousseau, ja que es veritat que tots els éssers vius podem viure sense la societat, es a dir, podem prescindir d'ella. Però el que es cert és que ens relacionem amb els altres o bé per interes o bé per millorar la convivéncia.
Per això considero que l'home és bo per naturalesa.